Les tendències en interiorisme marquen d'alguna manera els projectes contract de cada moment. És inevitable, normal i fins i tot recomanable. D'alguna manera, la tendència general es converteix en una referència sobre la qual un projecte decideix separar-se més o menys. Com més alineat està el projecte amb la tendència, més comú. Com més desalineat, més rompedor.

Cal tenir en compte que la tendència és, en els seus inicis, en certa manera, transgressora amb l'anterior (encara que moltes vegades, en comptes de suposar una ruptura, representa una evolució). Per tant, els projectes que aviat s'adhereixen a aquesta tendència són innovadors però, amb el pas del temps, igual que li passa a la tendència, el projecte deixa de ser-ho.

Així doncs, el projecte contract d'hotel, restaurant o local comercial —dissenyat per perdurar en el temps— que es cenyeixi totalment a les tendències, presenta un aspecte innovador caduc. És a dir, acabarà sent "un més". Probablement preciós, funcional, adequat ..., però un més al cap i a la fi. Els primers projectes vintage eren innovadors. Els d'ara, si no aporten res de nou, ja no ho són.

Quins són els projectes que realment es recorden, aquells que no caduquen? Doncs, sincerament, són els projectes que trenquen absolutament (o gairebé) amb tot. Aquells que no es basen en tendències sinó que van per altres camins i, potser, acaben marcant tendència. Per descomptat, no és fàcil. Només alguns ho aconsegueixen i, per cert, molts són titllats de "bogeria". Però, ¡divina bogeria!

Una opció menys arriscada, més terrenal per a la majoria d'arquitectes i interioristes, és seguir tendències però introduint elements transgressors, accents que aportin caràcter i personalitat al projecte i que, per tant, el puguin diferenciar de la resta. Es tracta d'aconseguir aquest petit toc de distinció que permeti sortir de la majoria sense caure en la vulgaritat. Tot un repte!

Això vol dir que les tendències no serveixen per a res? I tant que no! Les tendències serveixen per tenir una referència, per seguir-les en alguns casos i per trencar-les en altres. No obstant tendències, no hi ha moda. No obstant tendències, no hi ha transgressió.